dilluns, 8 d’octubre de 2012

Un clàssic amb Jet lag


Tanmateix el resultat ha estat el mateix: un empat amb la sensació d'haver sabut fer bé les coses. Però el fet de viure aquest derbi des d'un punt geogràfic aliè a tot el que envolta els enfrontaments entre madridistes i culers, m'ha permès gaudir del clàssic des d'una altra perspectiva, potser més objectiva però també menys sentimental.

Kirton (UK).- Quan Cristiano va inaugurar el marcador del Camp Nou, a Kirton encara no eren les 7 i quart. Habitualment, els gols del Madrid ja no són fàcils d'encaixar però aquest, a més, el vaig rebre amb certa sensació de Jet lag. El mateix símptoma que mostraven els homes de Tito que sense canviar d'hora, els va costar entrar en la dinàmica del partit. L'equip necessitava un revulsiu i ho va resultar l'entrada de Montoya que va substituir Alves per lesió; tot i que l'estadi reclamava l'atenció de Messi que, murri, va aprofitar una pilota morta dins l'àrea per empatar el marcador i encetar el seu particular duel amb Cristiano. L'argentí i el portuguès varen firmar un clàssic brillant i varen ser els autèntics responsables de que el partit d'ahir fos “El millor clàssic dels clàssics”. Amb aquest titular ha batejat la seva crònica a El País Ramon Besa que remarca, a més del bon futbol, el respecte i l'elegància tant en el terreny de joc com a la graderia.
Totes dues qualitats varen marcar la tònica tant de la primera com de la segona part del partit quan el Barça, més valent en atac i més poderós en defensa, va agafar el protagonisme. Quan va marcar Messi de falta ja no tenia jet lag, encara que, minuts després, també em va costar encaixar el segon gol de Cristiano. Amb el marcador definitiu i l'empat consolidat la sensació era de satisfacció pel partit i per l'ambient. Tal i com està el país i tal i com està la lliga, es varen aconseguir dos bons resultats.
A més, si el clàssic hagués acabat d'una altra manera, no hauria sabut com es diu empat en anglès: tie. Ahir gràcies al derbi vaig aprendre un nou mot i la familia Davies dues coses: la importància d'un Barça-Madrid i el significat d'In-Inde-Independència. Si ho entenen a Kirton, forçat ho han d'entendre a Madrid. 

Cap comentari:

Publica un comentari